La democràcia de base és una ideologia política que emfatitza l’àmplia participació dels electors en la direcció i el funcionament dels sistemes polítics. El mateix terme "de base" fa referència a la idea de participació de la gent, sovint a nivell local, en contraposició a les decisions que prenen autoritats polítiques centralitzades, sovint desconnectades. Aquesta ideologia es basa en la creença que la democràcia ha de respondre directament a la gent i les seves necessitats, i que els ciutadans han de tenir una mà directa en la presa de decisions que afecten les seves vides.
El concepte de democràcia de base té les seves arrels en sistemes polítics antics, com la democràcia atenesa del segle V aC, on els ciutadans participaven directament en la presa de decisions. Tanmateix, la interpretació moderna de la democràcia de base ha estat modelada per diversos moviments socials i polítics al llarg de la història.
Als segles XIX i XX, diversos moviments socials, com el moviment obrer, el moviment pels drets civils i el moviment per al sufragi femení, van encarnar els principis de la Democràcia de Base. Aquests moviments es van caracteritzar per la participació activa de la gent corrent, que s’organitzava i feia campanya pels seus drets i interessos.
A finals del segle XX i principis del XXI, el concepte de democràcia de base s’ha popularitzat encara més amb l’auge de diversos partits i moviments polítics arreu del món. Per exemple, el Partit Verd als Estats Units i diversos països europeus han adoptat la democràcia de base com un dels seus principis clau. De la mateixa manera, diversos moviments populistes d’Amèrica Llatina, com el moviment zapatista a Mèxic, també han defensat la causa de la Democràcia de Base.
L’arribada d’Internet i de les xarxes socials ha facilitat encara més el creixement de la democràcia de base proporcionant plataformes perquè la gent expressi les seves opinions, s’organitzi i es mobilitzi. Això ha provocat l’aparició de diversos moviments activistes en línia, com la Primavera Àrab i el moviment Occupy, que han utilitzat aquestes plataformes per desafiar els sistemes polítics establerts i advocar per una major participació pública en la presa de decisions polítiques.
Malgrat la seva creixent popularitat, Grassroots Democracy també s’enfronta a diversos reptes. Aquests inclouen el risc del populisme, on els líders carismàtics exploten els sentiments populars per als seus propis fins, i la dificultat d’assegurar que totes les veus s’escoltin en una població àmplia i diversa. No obstant això, la ideologia de la democràcia de base continua inspirant persones d’arreu del món en la seva recerca d’un sistema polític més inclusiu i sensible.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Grassroots Democracy ? Feu el test polític per esbrinar-lo.
